Cafè virtual
El 13 d’octubre de 2026 vaig llegir una enquesta sobre com imaginen les persones adultes dels Estats Units el futur de la feina amb IA. Un 65 % estava d’acord que, si la IA fa que la feina tingui menys sentit, les persones perdran el sentit de propòsit i la dignitat.[1]
L’enquesta, feta a 1.158 persones l’agost de 2026, recull expectatives. No demostra què passarà ni descriu necessàriament què pensem a Europa.[3] Tot i així, em va fer donar voltes al que ens hi juguem quan parlem d’automatitzar.
La feina permet guanyar-se la vida i pot formar part de com ens veiem i de com sentim que contribuïm. En aquella enquesta, un 70 % de les persones que treballen la considerava molt o extremament important per al seu sentit de propòsit.[2] Això no vol dir que tothom ho visqui igual. Per a algunes persones pot ser una càrrega, i una vida amb sentit també es construeix fora de la feina.
Per això, estalviar temps em sembla una promesa incompleta si no parlem de què passa després. Una tasca que desapareix pot treure una obligació feixuga. També pot endur-se una ocasió d’aprendre o una part de la feina que donava satisfacció a algú. Cal mirar què canvia en l’experiència concreta d’aquella persona.
Penso, per exemple, en una eina que prepara un informe. Pot evitar hores de recopilació i deixar espai per investigar millor una pregunta. Però, si el temps guanyat es converteix de seguida en més informes, el canvi seria un altre. És una possibilitat que convé discutir abans de donar per fet que produir més equival a treballar millor.
Hi ha, a més, una qüestió d’autonomia. Poder fer servir una eina, revisar què proposa i decidir quan convé deixar-la de banda és diferent de limitar-se a validar una resposta que ja arriba feta. Si aquesta revisió es torna un tràmit, quin espai queda per aprendre de les decisions i fer-se’n responsable?
No crec que conservar tasques per costum resolgui aquesta preocupació. Sí que crec que qui les fa hauria de participar en la decisió de canviar-les. La seva experiència pot ajudar a reconèixer què resulta esgotador i què mereix conservar-se. Aquesta conversa hauria d’arribar abans que l’única opció sigui adaptar-se a una organització de la feina ja decidida.
L’enquesta no ens diu com organitzar aquest futur. Em sembla que deixa oberta una pregunta que mereix acompanyar cada canvi: quan una tasca passi a una IA, quina capacitat de decidir guanyarà o perdrà la persona que la feia?