L’idioma mou la càmera

Penso en algú que travessa un carrer corrent. En francès puc dir Il traverse la rue en courant: travessa el carrer corrent. En alemany, Er rennt über die Straße: corre a través del carrer.

La persona arriba al mateix lloc, però la frase organitza l’escena d’una altra manera. Traverser m’explica primer el recorregut. Rennen em parla directament de com es mou. Córrer pot ser un detall que afegeixo o estar ja dins del verb. Com si cada idioma mogués lleugerament la càmera.

Què passa quan aprenem una altra llengua i continuem col·locant-ho tot on ho posaríem en la nostra? Podem conèixer les paraules i construir una frase correcta, però potser encara ens falta familiaritzar-nos amb allò que aquella llengua acostuma a fer més visible. Això m’interessa més que buscar una traducció perfecta: observar què canvia de lloc quan expliquem el mateix.

I no cal canviar d’idioma per moure el focus. N’hi ha prou de dir «La Marie ha tancat la porta» posant l’èmfasi en una paraula diferent.

Si destaco la Marie, puc estar aclarint qui l’ha tancada. Si remarco ha tancat, puc voler assenyalar que no l’ha deixada oberta. Si insisteixo en la porta, potser algú parlava de la finestra.

Les paraules continuen sent-hi, però ja no responem a la mateixa pregunta. Em sembla curiós quant podem canviar amb la veu, una pausa o un petit moviment de cap. També quant es pot perdre quan tot això passa a un missatge escrit.

Fins i tot podem reconstruir el temps a partir de com es presenta una situació. A «la persona que era al costat de la porta va sortir corrent», és fàcil imaginar primer algú quiet i després el moviment, encara que no hi aparegui la paraula «abans». La manera d’explicar-ho ens dona pistes per ordenar els fets.

Aquestes diferències no volen dir que cada idioma ens tanqui en una manera de pensar. Hi influeixen el context, la nostra experiència i el que intentem comprendre. Tampoc puc assegurar que una frase provoqui en una altra persona la mateixa imatge que em provoca a mi. Però em deixen una pregunta que m’agrada portar a la traducció: he conservat el que passa i també el que volia destacar?

De vegades trobo les paraules equivalents i sento que encara falta alguna cosa. Llavors torno a mirar l’escena. Podria haver posat al centre un detall que, en l’altra llengua, quedava al fons.