Cafè virtualLa IA i jo
Vaig pujar al tren de la IA tan bon punt va aparèixer i encara no n’he baixat: la provo, en segueixo l’evolució i busco noves maneres de treure’n partit. He vist el seu pas de la IA generativa a la IA agèntica, amb avenços constants. Avui forma part del meu dia a dia, de la creació de continguts a l’automatització de tasques amb agents.
Sento que som davant d’una cosa enorme que ens obre un ventall de possibilitats increïble, i m’interessa continuar aprenent a utilitzar-la. Tanmateix, crec que no n’hi ha prou amb fer servir la IA per sobre. El canvi real arriba quan la integrem a fons en el dia a dia i replantegem l’estratègia operativa de les empreses. Es tracta d’asseure’s a veure quina part de la feina resolen millor les màquines i on aportem les persones el valor real, aquell que ningú no ens pot substituir.
Això sí, el terme «intel·ligència artificial» no acaba de convèncer-me. Jo prefereixo parlar d’intel·ligència ampliada: una eina que amplia el que ja sabem fer —buscar, ordenar, contrastar, crear— sense pensar per les persones. El criteri, el context i l’empatia continuen sent de carn i ossos.
En l’àmbit personal, la IA em permet materialitzar idees creatives que abans es quedaven al calaix —aquesta web n’és un bon exemple— i compartir-les. Després de diverses reunions i algun que altre brainstorming amb els meus jos, ens vam decantar per tons cafè i vainilla per a l’estètica del meu racó digital. Per unanimitat, tot s’ha de dir.
Ho faig amb un enfocament conscient: prioritzo la confidencialitat de la informació i el respecte a la regulació i a l’ètica, i tinc sempre presents els límits de la tecnologia, el context i la validació humana.
Com més capaç és la IA, més valor té allò humà:
el criteri, l’empatia i la capacitat d’entendre les persones, llegir entre línies, entendre el context i entreveure les contradiccions.